IMATGES DEL MODERNISME

LA PEDRERA

La Casa Milà, també coneguda com "la Pedrera", és un edifici modernista que es troba al Passeig de Gràcia de Barcelona, a la cantonada amb el carrer de Provença. Va ser la darrera obra civil dissenyada per Antoni Gaudí i fou construïda entre l'any 1906 i el 1910

LA VALL DELS TARONGERS

Santiago Russiñol. És indestriable de la construcció d'aquesta imatge la relació que va mantenir el pintor amb la vil·la de Sitges, la Blanca Subur, Meca del Modernisme, a partir de 1891, la creació del Cau Ferrat com a Temple de l'Art, i l'organització de les provocadores festes modernistes i de performances com la dansa serpentina o el monument al Greco, entre 1892 i 1899.

Isidre Nonell

Dona del llit Dona seient Llegint

El 1907 Nonell, seguint les suggerencies del seu amic Utrillo, fa una exposició antològica a Barcelona, en un estil diferent al que li es peculiar, retrata dones ben vestides reflexant un aspecte molt més sensual de l'univers femení. L'èxit d'aquesta exposició, malgrat tot, va ser efímer i Nonell va retornar aviat al seu estil tradicional.Nonell va ser també un excel·lent dibuixant. Fora de la seva temàtica normal (veure els tres dibuixos d'aquesta mateixa pagina), també va col·laborar amb el setmanari satíric "Papitu" a partir de 1908.L'any 1910 va pintar la seva sèrie de dotze natures mortes.Nonell morí a l'edat de 38 anys a conseqüència d'unes febres tifoideés l'any 1911.


Els cartells de Alexandre de Riquer

Segons Eliseu Trenc, els millors cartells de Riquer "es caracteritzen per llur decorativisme simbòlic, per la tècnica japonesa del format molt allargat i per la disposició dels colors en taques sense relleu, separades per línees espesses, resseguides dins una tonalitat cromàtica apagada, molt harmònica".Vista des d’un àmbit europeu més ampli, s’ha considerat tradicionalment que l’obra cartellística de Riquer estava influenciada pel txec Alphonse Mucha, però més recentment, Eliseu Trenc considera molt més evident l’influencia dels cartellistes belgues Edmond Meunier i Privat-Livemont.

EL CAPRICHO
A la casa El Capricho també coneguda com a Villa Quijano en honor del seu propietari, a la vila càntabra de Comillas, construïda entre 1883 i 1885, ja hi trobem un extensa decoració ceràmica produïda probablement a la fàbrica Pujol i Bausis de Esplugues. En tot cas, l'origen també podria del tot o en part ser un altre, però el que es cert, es que a El Capricho, Gaudí va crear unes façanes amb predominança de maó groguenc i vermellós disposats en franges horitzontals, alternant-ho amb peces ceràmiques representant gira-sols en relleu alternant amb altres peces verdes que li donen a la façana un aspecte ondulant de gran elegància. La torre està pràcticament tota recoberta de ceràmica en relleu.