miércoles, 9 de febrero de 2011
ARA- LLAX'N'BUSTO
Estan identificats els pronoms febles i complements.
Ara si que sento el pas del temps(CD),vull anar de pressa(CCT) i ell va lent(CCT).
Ara és quan em nego a mi mateix(CD),
cansat sempre de perdre el temps i d'esperar(CRV),
d'esperar que arribi el moment(CCT)
i sempre pendent de perdre el tren(CRV),
desitjar creuar la porta(CD),
i veure que per fi(CCT) em triat el mateix camí(CD).
Sé que amb tu podré somiar per sempre més(Cagent),
fer-ho tot realitat(Cpred).
No hi ha un racó del meu planeta(CRV),
on pugui estar i deixar de pensar amb tu(CRV).
I ara que no et tinc al meu costat(CD),
sento que m'han pres un tros de món(CD),
ara és quan em perdo en la foscor(CRV),
Ara que no hi ets, no.Ara es quan voldria despertar.
Ara és quan més et trobo a faltar(CD),
quan tinc por quan més por em fa la por(CD)
quan em posa a prova el teu amor(CD),
és difícil ser un mateix si tu no hi ets. (CD)
Ara si que sento el pas del temps(CD),
vull anar de pressa(CCT) i ell va lent(CCT).
Ara és quan em nego a mi mateix(CD),
cansat sempre de perdre el temps i d'esperar(CRV),
d'esperar que arribi el moment(CCT)
i sempre pendent de perdre el tren(CRV),
desitjar creuar la porta(CD),
i veure que per fi(CCT) em triat el mateix camí(CD).
Sé que amb tu podré somiar per sempre més(Cagent),
fer-ho tot realitat(Cpred).
No hi ha un racó del meu planeta(CRV),
on pugui estar i deixar de pensar amb tu(CRV).
lunes, 17 de enero de 2011
EL CURRÍCULUM I CARTA DE PRESENTACIÓ
Apartat de assessoria d’imatge personal
Cristina García BretónC. Barcelona, 114, 1r.
08911 Barcelona
Tel.; 652 391 168
Cristinagarcia@hotmail.com
Senyor/senyora:
En resposta a l’anunci publicat el diari Periódico, segons el qual necessiteu un/a assessora d’imatge personal per a la vostra empresa, us envio aquesta carta per oferir-me com a candidata a ocupar aquest lloc de treball.
Em dic Cristina García Bretón i tinc 21 anys. Fa quatre anys vaig acabar els estudis d’Ensenyament Secundari Obligatori i, fa un any vaig acabar la prova d’accés a Cicle Superior. Fa poc vaig acabar els estudis de tècnic/a superior en assessoria d’imatge personal. Als setze anys vaig treballar amb un contracte temporal d’estiu en la botiga Bershka (Girona). Als disset anys vaig treballar en la botiga Stradivarius (Girona) durant tot l’any. Durant el meu període en els estudis de grau superior vaig treballar amb un contracte de mitja jornada en la botiga de maquillatge Sephora (Barcelona). Tinc dons, una certa experiència per tractar amb clients i àmbit de bellesa i moda.
Espero que la meva oferta sigui del vostre interès i que em concediu una entrevista per tal de donar-me a conèixer personalment. No cal dir que estic a la vostra disposició per efectuar totes les proves de coneixements i habilitats que cregueu oportunes.
A l’espera de les vostres notícies, m’acomiado atentament,
Signatura:
PD
Adjunto currículum
Lloc de treball sol·licitat:
Assessoria d’imatge personal
1. Dades personals:
Nom: Cristina García Bretón
Lloc i data de naixement: Figueres, 30 de setembre de 1990
DNI: 44. 444. 444. A
Adreça: C. Badalona, 114, 1r 08911 Badalona
Telèfon: 652 391 168
cristinagarciabreton@hotmail.com
2. Formació:
_ Graduat d’Ensenyament Secundari Obligatori, IES Castelló d’Empuriés, 2011.
_ Proba Accés a cicle superior, Deloulfeu, 2013.
_ Tècnic/a superior de assessoria d’imatge personal, Barcelona.
3. Experiència personal:
_ Dependenta de la tenda Bershka (contracte temporal d’estiu) Girona, 2011.
_ Dependenta de la tenda Stradivarius (contracte d’un any) Girona, 2011/2012.
_ Dependenta de la tenda Sephora (contracte de mitja jornada durant els estudis de grau superior)Barcelona, 2013.
_ Període de practiques escolars (440 hores) a diferents empreses, Barcelona, 2013.
4. Dades complementàries:
Idiomes: Bon coneixement oral i escrit de català i castellà.
Nivell mitjà d’anglès.
Carnet de conduir.
5. Informes:
Poden demanar referències sobre la meva activitat professional a la Sra. **, cap de secció de la botiga Sephora.
Barcelona. Tel. 111 111 111
Barcelona, 4 de febrer de 2010
IMATGES DEL MODERNISME

Santiago Russiñol. És indestriable de la construcció d'aquesta imatge la relació que va mantenir el pintor amb la vil·la de Sitges, la Blanca Subur, Meca del Modernisme, a partir de 1891, la creació del Cau Ferrat com a Temple de l'Art, i l'organització de les provocadores festes modernistes i de performances com la dansa serpentina o el monument al Greco, entre 1892 i 1899.
Isidre Nonell
Els cartells de Alexandre de Riquer
EL CAPRICHO
A la casa El Capricho també coneguda com a Villa Quijano en honor del seu propietari, a la vila càntabra de Comillas, construïda entre 1883 i 1885, ja hi trobem un extensa decoració ceràmica produïda probablement a la fàbrica Pujol i Bausis de Esplugues. En tot cas, l'origen també podria del tot o en part ser un altre, però el que es cert, es que a El Capricho, Gaudí va crear unes façanes amb predominança de maó groguenc i vermellós disposats en franges horitzontals, alternant-ho amb peces ceràmiques representant gira-sols en relleu alternant amb altres peces verdes que li donen a la façana un aspecte ondulant de gran elegància. La torre està pràcticament tota recoberta de ceràmica en relleu.

martes, 30 de noviembre de 2010
SER L’HOME DELS MEUS POEMES
No puc més sembla que m’ofegui en una piscina i jo sé que la vida i la mort són dues aliades, no vull morir, vull desconnectar de la meva rutina i anar-me cap a la natura.
(S’envà de vacances a una casa de camp en un poble petit) Tot és tan viu, és tan diferent. Ella. Aquella noia te alguna cosa diferent, té el que necessito jo, és la noia dels meus poemes. Una noia rosa amb ulls mel, un rostre pàl•lid i prima…hem transmet tanta familiaritat, tanta confiança, es tan fràgil, tan delicada…i a la vegada té tanta força, ella reflexa la meva mort, he vist l’amor de la meva vida, la persona que morirà amb mi i en l’ultima que pensaré abans de que acabi el món.
Perdoni, qui és? La núvia del teu cosí l’Héctor. El món em cau a sobre, no podia fer meva aquella dona que sortia amb el meu familiar, però tampoc podia deixar passar aquesta oportunitat, la meva única oportunitat de ser feliç. Ja ho sé! Simplement compliré el meu desig, sense fer mal a ningú.
Vaig parlar amb ella, li vaig explicar i ella em va ignorar, va pensar que era boig, que era un desgraciat de la vida que volia trencar un parella. La vaig besar i li vaig recitar un dels meus poemes, ella sense fer preguntes em va comprendre.
Ja està, ella ja havia sigut meva durant un dia, ja tenia el meu cercle de la vida complet i no tenia que fer res més a la vida. Al cercles només hem faltava viure una part de la vida que encara no sé com és, no m’ho puc imaginar. Potser hi ha àngels o dimonis, esperits o res. No ho sé….per això he de acabar el meu cercle de la vida. Adéu vida, ja t’he contemplat. Em suïcidaré.
jueves, 28 de octubre de 2010
ELS NOUS LLENGUATGES
Pijaapii!
Amoorrdellmeuucor!
Qee tal tiaa??
Mbe y tuu??
Tambee, tiiaa et tnc qe cntar mlts cses!
Y joo! Pro esqe fa sgles qe n et veig tia!
Et vaig vure l’altre dia ¬¬buurrii! Bno q aniras a port avnturaa?? Y qee fm brraqes o chicc?
Ua….prt avnura?? No sabiaa res tiaa!
Dons sii fem prt aventuraa, pro es amb la finu! L de la diiaa ncara n es fa!
Uaa…ps nse n puk portar els papers…esqe tiaa arrbo a ls 9 i mtja!
Nse…jo tls agafu! Y et psas per la meu csa!
I com els portu:O?
Uaa es avns de dmaa ee! pq diu qe no hi ha places!
:S nse…tia deixamu a la bstia de l’aviaa avs de nar al cle!
Uaa a les 7:S?? ;) o psat per csa y emplenes alla!
Uaa no tnc tmps pq menvaig a a les 1! Si aixo te deixo les ftocopies a la bustia pq no staras siim??
Okis! Dns qedeem aixii tiaa! Pro tu deixo sotaa la portaa qe nsee on sta la bustiaaxDD!! I qe feem chicc o barraques!
Nose…les 2 cses no??
Hahaha! Okok!uenoo ya parlareem! Ah i de de parlaar amb tuu:P yaa tu sapss:P! Men vaig a menjar qee maa crideem¬¬!
Hahaha okiss pijaapii! peetoss! Aqeestt fiindee piijapii ee:P:P!
Mmm! :P:P Sisiis! peetonss cariii!! Taatimuu
(L)
(VERSIÓ CORRECTA)
Noemi.
Cristina.
Que tal estàs?
Molt bé i tu?
També, tia t’he de contar moles coses!
I jo, però fa segles que no et veig!
Et vaig veure l’altre dia burra! Aniràs a port aventura? Que fem aquest cap de setmana chic o barraques?
Port aventura? No sabia res tia!
Si port aventura, però es amb la Finucha. Lo de la Diana encara no es fa.
No puc portar els papers, arribo a les nou i mitja.
No ho sé, jo els agafo i et passes per la meva casa.
I com els porto?
Es abans de demà, perquè diu que no hi ha places.
Deixem-ho a la bústia del avia abans de anar al institut.
A les set del mati? Passa per casa meva i ho emplenes aquí.
No tinc temps perquè me’n vaig a les una, et faig fotocopies i tu deixo a la bústia, d’acord?
D’acord quedem eixís. T’ho deixo sota la porta, no ho sé on es la bústia. I al final que, chic o barraques?
Les dos coses no?
(riu) Ja en parlarem! He de parlar amb tu, ja saps de que! Me’n vaig a sopar que hem criden.
D’acord cristina. Aquest cap de setmana ‘’pijapi’’!
M’agrada! Petons cari, t’estimo.
T’estimo.
domingo, 3 de octubre de 2010
LAPIDACIÓ? INTOLERANT!
Intolerant que lapidin les dones per adulteri. En primer lloc, hi ha moltes coses importants al món perquè per tonteries matin gent! I en segon lloc m’agradaria afegir-hi una pregunta: Igualtat? Que un home tingui més d’una dona, que un home pugui enganyar la dona... ells no els lapiden! Aquesta falta d’ igualtat, raó, tolerància, consciència i culpa s’ha perdut del tot a Iran. Lapidar? Tan fort! I no només per la manera de tractar-les, sinó que també pel fet de matar, es difícil de creure que matin per una cosa així.
A Europa i a pràcticament tot el món les coses no es fan així perquè hem anat avançant socialment. I ells no ho fan perquè no volen, no perquè no poden.
Per altre part, crec que és incomparable un govern que deixa que lapidin les dones amb un govern decent amb una mica de comprensió. I el problema principal és que no avancen, sembla que s’han estancat en una forma de vida tan miserable i tan dolorosa que no poden canviar-la. Potser podríem afegir que no la canvien perquè tenen por que la dona i l’home siguin iguals!
En conclusió si les coses no comencen a canviar aviat a Iran les dones ho passen molt malament injustament i això no pot ser! Només es demana igualtat i una mica de tolerància.





