RESSENYA D'INDIGNEU-VOS

1. FIXA TÈCNICA
Títol: Indigneu-vos Autora: Stéphane HesselEditorial: DESTINO Pàgines: 64Edició: 01a edicióData edició: 01-03-2011Col·lecció: L'ANCORA ISBN: 9788497102025Preu: 5 €

2. CONTRAPORTADA
Quan algú com Stéphane Hessel fa una crida a la «insurrecció pacífica», a rebel·lar-se, se l'ha d'escoltar. Perquè Hessel, als seus noranta-tres anys, sap de què parla: membre de la Resistència francesa, supervivent de Buchenwald, militant a favor de la independència algeriana i defensor de la causa palestina, aquest lluitador etern és, a més, l'únic redactor encara viu de la Declaració Universal dels Drets Humans de 1948.Per això, quan reclama «un motiu d'indignació» per a tots, se li ha de fer cas. Perquè «les raons per indignar-se poden semblar avui dia menys nítides, o el món, massa complex», però segueixen presents sigui en la dictadura dels mercats, en el tracte que es dóna als immigrants o a les minories ètniques. «Busqueu i trobareu», ens diu, «preneu el relleu, indigneu-vos!», perquè «la pitjor actitud és la indiferència. Si us comporteu així, perdeu un dels components essencials que formen l'home: la facultat d'indignació i el compromís que la segueix». Un missatge que ja ha contagiat més d'un milió i mig de lectors a França. INDIGNEU-VOS! Avui es tracta de no sucumbir sota l’ huracà destructor del «sempre més», del consumisme voraç i de la distracció mediàtica mentre ens apliquen les retallades. INDIGNEU-VOS!, sense violència. Tal com va cantar Raimon contra la dictadura: Diguem NO. Negueu-vos. Actueu. Per començar, INDIGNEU-VOS!

3. SÍNOPSIS
Es un llibre que escriu Stéphane Hessel donant la seva opinió del que ha viscut i demanat als joves que s’indignin i lluitin per el que hem aconseguit.
En la primera part parla que la Resistència es una cosa fundamentals que es tracta de una lluita per a unes condicions estables que hem estat aconseguint a llarg ermini i no podem perdre.
En la segona part diu que tothom hauria de tenir el seu motiu d’indignació i lluitar per ell.
En la tercera part ens diu que ells tenien molt clar per que havien d’indignar-se i els joves d’avui dia passen una mica de tot. També diu que a pas dels anys hem aconseguit llibertat i competició.
En la quarta part ens diu que d’indiferència no ens ajuda a res, ens hem de posar davant d’un front i saber el que volem i lluitar per allò. També ens diferencia els dos desafiaments nous:
1. La diferencia entre pobres i rics basades en segles antics.
2. Els drets del home i l’estat del planeta. ( basats en articles que diuen que tota persona té dret a una nacionalitat. Satisfacció de drets econòmics, socials i culturals)
En la cinquena part ell diu que actualment t’imposa contra el propòsit de Palestina.
En la sisena part diu que amb la violència no aconseguim res i que esta comprovat amb diferents casos que han succeït.

4. CRÍTICA
L’INDIGNACIÓ, una paraula molt gran i molt pròpia de cadascun la qual ens fa lluitar per tal d’aconseguir o mantenir allò que volem.
En èpoques més antigues l’INDIGNACIÓ va ajudar moltíssim a molta gent aconseguint millores, van lluitar, cridar, demanar per el que volien.
Actualment tenim un nivell de vida no comparable amb el d’abans però seguim tenint els nostres problemes. Un dels problemes que en la meva opinió esta més destacat es el de l’economia i injustícies que és diuen i deixen de dir cada dia… Hauríem de lluitar per això? Indignar-nos? Sí, cadascú ha de lluitar per el que creu, però sense arribar a la exageració perquè els problemes d’avui dia en la meva opinió no són gens greus comparats amb els d’abans.
Ara tenim més drets, llibertats…. Aprofitem el que ens nostres antics ens van ajudar aconseguir i canviem les coses d’una manera raonable i social. Només dic que Stéphane Hessel es un gran home amb una opinió molt bona i bastant oberta a tots els púbics, però penso que potser exagera una mica l’actualitat pel fet de ser un home amb uns pensaments més basats amb el sofriment i lluita que ells van viure en la seva època.

COMENRATI POÈTIC DE ''DRAMA EN EL PORT'' DE JOAN SALVAT I PAPESSEIT

(caligrama ''Drama en el port'')

Joan Salvat i Papasseit (Barcelona, 16 de maig de 1894 - ibídem, 7 d'agost de 1924) va ser un escriptor barceloní d'extracció humil, esperit rebel i altament autodidacta. Conegut com a poeta d'Avantguarda, va tenir també una prolífica activitat com a redactor d'articles de crítica social en castellà i català simpatitzant amb els corrents anarquistes i socialistes de l'època. El seu estil enèrgic i impulsiu contrasta amb una vida d'obligada rutina i repòs deguts als problemes de salut. Va morir de tuberculosi als trenta anys, deixant una obra que durant dècades va ser poc coneguda.
‘’Drama en el Port’’ esta dins de ‘’Poemes en ondes hertzianes’’. Escrit en 1919.
El tema del poema es difícils d’escollir perquè no té un tema en concret, podríem dir que es la descripció d’una sèrie d’imatges.
El poema descriu unes escenes realistes pero que l’autor els hi dons un espai subrreal (llums), són sensacions, llum del port, vaixell, gent pujant al port...
I La divisió de poema la podríem fer només d’una manera, que descripció d’imatge fos una part.
Les tècniques avantguardistes les trobem en llocs com: el mascle transatlàntic , daga...són coses relacionades amb el motor. També trobem que depèn quina paraula l’escriu per interpretar el moment com: tràngol i el tro. També perquè descriu les llums surrealistes.
Aquest poema te moltes personificacions de l’espai. Algunes de les figures retòriques són:
La boia inquieta és una personificació.
La claror dels homes altre personificació.
El mascle transatlàntic personificació.
També s’ha de dir que el poema te en bastants frases hipèrbatons, es a dir canvi de l’orde de la frase.
El poema es una descripció del port, que si pensem en l’autor i l’escena pot reflexar la seva vida, ell no volia aquella vida que tenia en el port volia un altre treball, però quan mirava al seu voltant i veia que seguia estant al mateix lloc i res havia canviat. També parla entre versos de els emigrants, com s’empenyen entre ells per anar-se’n a buscar una vida millor.
En sí en poema està molt be, es un reflex molt indirecte de la vida de Papasseit, en el que queda una mica més clar aquest fragment de la seva vida des del seu punt de vista i a la vegada quedem més clares les tècniques avantguardistes.

AVANTGUARDISME

Aforisme: La vanitat no té veritat.
He escollit aquest perque m'ha fet gracia que un poema objecte pugui arribar a ser una foto com un plat amb menjar.




Poema visual de Joan Brossa, 1982. La música era la font d'inspiració preferida pel poeta com ho demostra a en aquest poema: el piano està farcit de lletres.
I he triat aquesta foto perque l'interpretació del poema i l'imatge.

ELS DIMARTS AMB MORRIE

Entra a l'aula, s'asseu, no diu res. Ens mira, el mirem. Primer, unes quantes rialletes sufocades, però Morrie es limita a arronsar les espatlles, i per un moment es fa un gran silenci i comencem a sentir els sons més nimis, el radiador roncant a la cantonada de l'aula, els esbufecs nasals d'un dels companys grassos. Alguns de nosaltres estem agitat. ¿Quan dirà alguna cosa? Ens belluguem, ens mirem el rellotge. Alguns estudiants guaiten a fora per la finestra, fent veure que estan de tornada. Això duran uns bons quinze minuts, fins que finalment Morrie trenca el gel amb un xiuxiueig: _ Què passa aquí? _pregunta. Aleshores comença lentament una discussió _que és el que Morrie havia volgut tota l'estona _sobre l'efecte del silenci en les relacions humanes. ¿Per què ens incomoda tant, el silenci? ¿Per què ens sentim millor amb el soroll?

MITCH ALBOM, Els dimarts amb Morrie

NO ÉS TAN FÀCIL COM PENSEU!

Ja estic aquí, davant de tota la classe, el meu pla esta funcionant a la perfecció, la inquietud del silenci. Ara no em puc rendir. Notaran que estic més nerviós que ells? Uff….això és més complicat del que pensava. Tinc alguna cosa a la cara? No paren de mirar-me... em pensava que riurien i no pararien de parlar, però veig que no, que es mantenen en silenci. Com és possible? Em passo classes intentat que callin i ara callen. Un dels alumnes trenca el silenci: _Què fem?_pregunta. No puc parar de suar, s’adonaran de la meva inquietud. El moment més difícil ja l’estic passant, espero que ningú més pregunti res perquè la mirada fixa de l’alumne preocupat amb ganes de treballar m’estressa més del que em pensava. M’ho estic passant bé en veritat. Hauria de fer aquest exercici més sovint, que monos que estan tots calladets i quin mal tràngol els estic fent passar! Uff....y ara és posen a parlar un grupet d’alumne. Anotaré alguna cosa a l’agenda així els intimidaré més pensant que és alguna classe d’exercici i estic posant notes. Així

callaran.

SÓC LLETJA

1. IMITACIÓ D'UN TEXT CANVIANT ADJECTIUS I PASSANT-LO HA MASCULÍ Sóc tonto. Es pensen que no ho sé? No s’equivoquin amb mi. Sé que sóc tonto. No menys intel•ligent, ni curt però te un no sé què, no. Sóc tonto y punt. Exageradament, elevadament tonto. M’han escoltat bé? Fixin-se, no parin d’escoltar, gaudeixin de la contemplació de les meves tonteries en tota la seva esplendor. No seran pas els primers que ho faran, ja hi estic acostumat. Comentin el meu to de veu, rigueu se’n en veu alta, parlin de les tonteries que dic amb els seus amics, facin-me servir per demostrar que intel•ligents i que llestos són vostès. Es pensen que sóc un paranoic? Això és que encara no m’han preguntat res. 2. IMITACIÓ D'UN TEXT POSSANT-LO EN TO DUCTATIU Diuen que sóc lletja. Es pensen que hem crec la més guapa del món? No s’equivoquin amb mi. Sé que no sóc guapíssima però tampoc la més lletja del món. No sóc massa agraciada, ni molt afavorida però tinc alguna cosa, no sóc normaleta tirant a lletgeta, ni preciosa, però tinc un no sé que. Tampoc sóc espantosament, fastigosament lletja. M’han mirat bé? Fixen-se, no desviïn la mirada, gaudeixin de la contemplació d’una nena no guapa, però amb un punt atractiu. No seran pas els primers que ho fan, ja hi estic acostumada. Comentin el meu petit atractiu, descriguin-me en veu alta, parlin de les meves faccions amb els seus amics, facin-me servir per demostrar que tothom té alguna cosa que ens fa especials. Es pensen que sóc una paranoica? Això és que encara no m’han mirat bé.

MICRO-RELATS.

ÀNGELS






CAMÍ





SOM MÉS QUE UNA IMATGE

ARA- LLAX'N'BUSTO

Estan identificats els pronoms febles i complements.

Ara si que sento el pas del temps(CD),

vull anar de pressa(CCT) i ell va lent(CCT).

Ara és quan em nego a mi mateix(CD),

cansat sempre de perdre el temps i d'esperar(CRV),

d'esperar que arribi el moment(CCT)

i sempre pendent de perdre el tren(CRV),

desitjar creuar la porta(CD),

i veure que per fi(CCT) em triat el mateix camí(CD).

Sé que amb tu podré somiar per sempre més(Cagent),

fer-ho tot realitat(Cpred).

No hi ha un racó del meu planeta(CRV),

on pugui estar i deixar de pensar amb tu(CRV).





I ara que no et tinc al meu costat(CD),

sento que m'han pres un tros de món(CD),

ara és quan em perdo en la foscor(CRV),

Ara que no hi ets, no.Ara es quan voldria despertar.

Ara és quan més et trobo a faltar(CD),

quan tinc por quan més por em fa la por(CD)

quan em posa a prova el teu amor(CD),

és difícil ser un mateix si tu no hi ets. (CD)





Ara si que sento el pas del temps(CD),

vull anar de pressa(CCT) i ell va lent(CCT).

Ara és quan em nego a mi mateix(CD),

cansat sempre de perdre el temps i d'esperar(CRV),

d'esperar que arribi el moment(CCT)

i sempre pendent de perdre el tren(CRV),

desitjar creuar la porta(CD),

i veure que per fi(CCT) em triat el mateix camí(CD).

Sé que amb tu podré somiar per sempre més(Cagent),

fer-ho tot realitat(Cpred).

No hi ha un racó del meu planeta(CRV),

on pugui estar i deixar de pensar amb tu(CRV).