ELS DIMARTS AMB MORRIE

Entra a l'aula, s'asseu, no diu res. Ens mira, el mirem. Primer, unes quantes rialletes sufocades, però Morrie es limita a arronsar les espatlles, i per un moment es fa un gran silenci i comencem a sentir els sons més nimis, el radiador roncant a la cantonada de l'aula, els esbufecs nasals d'un dels companys grassos. Alguns de nosaltres estem agitat. ¿Quan dirà alguna cosa? Ens belluguem, ens mirem el rellotge. Alguns estudiants guaiten a fora per la finestra, fent veure que estan de tornada. Això duran uns bons quinze minuts, fins que finalment Morrie trenca el gel amb un xiuxiueig: _ Què passa aquí? _pregunta. Aleshores comença lentament una discussió _que és el que Morrie havia volgut tota l'estona _sobre l'efecte del silenci en les relacions humanes. ¿Per què ens incomoda tant, el silenci? ¿Per què ens sentim millor amb el soroll?

MITCH ALBOM, Els dimarts amb Morrie

NO ÉS TAN FÀCIL COM PENSEU!

Ja estic aquí, davant de tota la classe, el meu pla esta funcionant a la perfecció, la inquietud del silenci. Ara no em puc rendir. Notaran que estic més nerviós que ells? Uff….això és més complicat del que pensava. Tinc alguna cosa a la cara? No paren de mirar-me... em pensava que riurien i no pararien de parlar, però veig que no, que es mantenen en silenci. Com és possible? Em passo classes intentat que callin i ara callen. Un dels alumnes trenca el silenci: _Què fem?_pregunta. No puc parar de suar, s’adonaran de la meva inquietud. El moment més difícil ja l’estic passant, espero que ningú més pregunti res perquè la mirada fixa de l’alumne preocupat amb ganes de treballar m’estressa més del que em pensava. M’ho estic passant bé en veritat. Hauria de fer aquest exercici més sovint, que monos que estan tots calladets i quin mal tràngol els estic fent passar! Uff....y ara és posen a parlar un grupet d’alumne. Anotaré alguna cosa a l’agenda així els intimidaré més pensant que és alguna classe d’exercici i estic posant notes. Així

callaran.

SÓC LLETJA

1. IMITACIÓ D'UN TEXT CANVIANT ADJECTIUS I PASSANT-LO HA MASCULÍ Sóc tonto. Es pensen que no ho sé? No s’equivoquin amb mi. Sé que sóc tonto. No menys intel•ligent, ni curt però te un no sé què, no. Sóc tonto y punt. Exageradament, elevadament tonto. M’han escoltat bé? Fixin-se, no parin d’escoltar, gaudeixin de la contemplació de les meves tonteries en tota la seva esplendor. No seran pas els primers que ho faran, ja hi estic acostumat. Comentin el meu to de veu, rigueu se’n en veu alta, parlin de les tonteries que dic amb els seus amics, facin-me servir per demostrar que intel•ligents i que llestos són vostès. Es pensen que sóc un paranoic? Això és que encara no m’han preguntat res. 2. IMITACIÓ D'UN TEXT POSSANT-LO EN TO DUCTATIU Diuen que sóc lletja. Es pensen que hem crec la més guapa del món? No s’equivoquin amb mi. Sé que no sóc guapíssima però tampoc la més lletja del món. No sóc massa agraciada, ni molt afavorida però tinc alguna cosa, no sóc normaleta tirant a lletgeta, ni preciosa, però tinc un no sé que. Tampoc sóc espantosament, fastigosament lletja. M’han mirat bé? Fixen-se, no desviïn la mirada, gaudeixin de la contemplació d’una nena no guapa, però amb un punt atractiu. No seran pas els primers que ho fan, ja hi estic acostumada. Comentin el meu petit atractiu, descriguin-me en veu alta, parlin de les meves faccions amb els seus amics, facin-me servir per demostrar que tothom té alguna cosa que ens fa especials. Es pensen que sóc una paranoica? Això és que encara no m’han mirat bé.

MICRO-RELATS.

ÀNGELS






CAMÍ





SOM MÉS QUE UNA IMATGE

ARA- LLAX'N'BUSTO

Estan identificats els pronoms febles i complements.

Ara si que sento el pas del temps(CD),

vull anar de pressa(CCT) i ell va lent(CCT).

Ara és quan em nego a mi mateix(CD),

cansat sempre de perdre el temps i d'esperar(CRV),

d'esperar que arribi el moment(CCT)

i sempre pendent de perdre el tren(CRV),

desitjar creuar la porta(CD),

i veure que per fi(CCT) em triat el mateix camí(CD).

Sé que amb tu podré somiar per sempre més(Cagent),

fer-ho tot realitat(Cpred).

No hi ha un racó del meu planeta(CRV),

on pugui estar i deixar de pensar amb tu(CRV).





I ara que no et tinc al meu costat(CD),

sento que m'han pres un tros de món(CD),

ara és quan em perdo en la foscor(CRV),

Ara que no hi ets, no.Ara es quan voldria despertar.

Ara és quan més et trobo a faltar(CD),

quan tinc por quan més por em fa la por(CD)

quan em posa a prova el teu amor(CD),

és difícil ser un mateix si tu no hi ets. (CD)





Ara si que sento el pas del temps(CD),

vull anar de pressa(CCT) i ell va lent(CCT).

Ara és quan em nego a mi mateix(CD),

cansat sempre de perdre el temps i d'esperar(CRV),

d'esperar que arribi el moment(CCT)

i sempre pendent de perdre el tren(CRV),

desitjar creuar la porta(CD),

i veure que per fi(CCT) em triat el mateix camí(CD).

Sé que amb tu podré somiar per sempre més(Cagent),

fer-ho tot realitat(Cpred).

No hi ha un racó del meu planeta(CRV),

on pugui estar i deixar de pensar amb tu(CRV).

EL CURRÍCULUM I CARTA DE PRESENTACIÓ

La carta de presentació

Avda. Isla Graciosa, 13

28700 San Sebastian de los reyes (MADRID)
Apartat de assessoria d’imatge personal

Cristina García BretónC. Barcelona, 114, 1r.
08911 Barcelona
Tel.; 652 391 168
Cristinagarcia@hotmail.com



Senyor/senyora:
En resposta a l’anunci publicat el diari Periódico, segons el qual necessiteu un/a assessora d’imatge personal per a la vostra empresa, us envio aquesta carta per oferir-me com a candidata a ocupar aquest lloc de treball.
Em dic Cristina García Bretón i tinc 21 anys. Fa quatre anys vaig acabar els estudis d’Ensenyament Secundari Obligatori i, fa un any vaig acabar la prova d’accés a Cicle Superior. Fa poc vaig acabar els estudis de tècnic/a superior en assessoria d’imatge personal. Als setze anys vaig treballar amb un contracte temporal d’estiu en la botiga Bershka (Girona). Als disset anys vaig treballar en la botiga Stradivarius (Girona) durant tot l’any. Durant el meu període en els estudis de grau superior vaig treballar amb un contracte de mitja jornada en la botiga de maquillatge Sephora (Barcelona). Tinc dons, una certa experiència per tractar amb clients i àmbit de bellesa i moda.
Espero que la meva oferta sigui del vostre interès i que em concediu una entrevista per tal de donar-me a conèixer personalment. No cal dir que estic a la vostra disposició per efectuar totes les proves de coneixements i habilitats que cregueu oportunes.
A l’espera de les vostres notícies, m’acomiado atentament,
Signatura:


PD
Adjunto currículum

Currículum

El currículum

Lloc de treball sol·licitat:
Assessoria d’imatge personal

1. Dades personals:
Nom: Cristina García Bretón
Lloc i data de naixement: Figueres, 30 de setembre de 1990
DNI: 44. 444. 444. A
Adreça: C. Badalona, 114, 1r 08911 Badalona
Telèfon: 652 391 168
cristinagarciabreton@hotmail.com

2. Formació:
_ Graduat d’Ensenyament Secundari Obligatori, IES Castelló d’Empuriés, 2011.
_ Proba Accés a cicle superior, Deloulfeu, 2013.
_ Tècnic/a superior de assessoria d’imatge personal, Barcelona.

3. Experiència personal:
_ Dependenta de la tenda Bershka (contracte temporal d’estiu) Girona, 2011.
_ Dependenta de la tenda Stradivarius (contracte d’un any) Girona, 2011/2012.
_ Dependenta de la tenda Sephora (contracte de mitja jornada durant els estudis de grau superior)Barcelona, 2013.
_ Període de practiques escolars (440 hores) a diferents empreses, Barcelona, 2013.

4. Dades complementàries:
Idiomes: Bon coneixement oral i escrit de català i castellà.
Nivell mitjà d’anglès.
Carnet de conduir.

5. Informes:
Poden demanar referències sobre la meva activitat professional a la Sra. **, cap de secció de la botiga Sephora.


Barcelona. Tel. 111 111 111
Barcelona, 4 de febrer de 2010

PREGUNTES QUE FARIA EN UNA ENTREVISTA:

1.Tens traça per la relació amb el client?

2. Quins objectius tens amb aquest treball?

3. Tens experiència?

4. Per què vas decidir treballar aquí? Algun motiu en especial?

5. Com et descriuries com a persona?

IMATGES DEL MODERNISME

LA PEDRERA

La Casa Milà, també coneguda com "la Pedrera", és un edifici modernista que es troba al Passeig de Gràcia de Barcelona, a la cantonada amb el carrer de Provença. Va ser la darrera obra civil dissenyada per Antoni Gaudí i fou construïda entre l'any 1906 i el 1910

LA VALL DELS TARONGERS

Santiago Russiñol. És indestriable de la construcció d'aquesta imatge la relació que va mantenir el pintor amb la vil·la de Sitges, la Blanca Subur, Meca del Modernisme, a partir de 1891, la creació del Cau Ferrat com a Temple de l'Art, i l'organització de les provocadores festes modernistes i de performances com la dansa serpentina o el monument al Greco, entre 1892 i 1899.

Isidre Nonell

Dona del llit Dona seient Llegint

El 1907 Nonell, seguint les suggerencies del seu amic Utrillo, fa una exposició antològica a Barcelona, en un estil diferent al que li es peculiar, retrata dones ben vestides reflexant un aspecte molt més sensual de l'univers femení. L'èxit d'aquesta exposició, malgrat tot, va ser efímer i Nonell va retornar aviat al seu estil tradicional.Nonell va ser també un excel·lent dibuixant. Fora de la seva temàtica normal (veure els tres dibuixos d'aquesta mateixa pagina), també va col·laborar amb el setmanari satíric "Papitu" a partir de 1908.L'any 1910 va pintar la seva sèrie de dotze natures mortes.Nonell morí a l'edat de 38 anys a conseqüència d'unes febres tifoideés l'any 1911.


Els cartells de Alexandre de Riquer

Segons Eliseu Trenc, els millors cartells de Riquer "es caracteritzen per llur decorativisme simbòlic, per la tècnica japonesa del format molt allargat i per la disposició dels colors en taques sense relleu, separades per línees espesses, resseguides dins una tonalitat cromàtica apagada, molt harmònica".Vista des d’un àmbit europeu més ampli, s’ha considerat tradicionalment que l’obra cartellística de Riquer estava influenciada pel txec Alphonse Mucha, però més recentment, Eliseu Trenc considera molt més evident l’influencia dels cartellistes belgues Edmond Meunier i Privat-Livemont.

EL CAPRICHO
A la casa El Capricho també coneguda com a Villa Quijano en honor del seu propietari, a la vila càntabra de Comillas, construïda entre 1883 i 1885, ja hi trobem un extensa decoració ceràmica produïda probablement a la fàbrica Pujol i Bausis de Esplugues. En tot cas, l'origen també podria del tot o en part ser un altre, però el que es cert, es que a El Capricho, Gaudí va crear unes façanes amb predominança de maó groguenc i vermellós disposats en franges horitzontals, alternant-ho amb peces ceràmiques representant gira-sols en relleu alternant amb altres peces verdes que li donen a la façana un aspecte ondulant de gran elegància. La torre està pràcticament tota recoberta de ceràmica en relleu.

SER L’HOME DELS MEUS POEMES

Tinc 25 anys i estic fart de la meva vida, em sento sol, angoixat i trist, em falta amor per poder complir els poemes que escric, els que es compleixen en somnis.
No puc més sembla que m’ofegui en una piscina i jo sé que la vida i la mort són dues aliades, no vull morir, vull desconnectar de la meva rutina i anar-me cap a la natura.
(S’envà de vacances a una casa de camp en un poble petit) Tot és tan viu, és tan diferent. Ella. Aquella noia te alguna cosa diferent, té el que necessito jo, és la noia dels meus poemes. Una noia rosa amb ulls mel, un rostre pàl•lid i prima…hem transmet tanta familiaritat, tanta confiança, es tan fràgil, tan delicada…i a la vegada té tanta força, ella reflexa la meva mort, he vist l’amor de la meva vida, la persona que morirà amb mi i en l’ultima que pensaré abans de que acabi el món.
Perdoni, qui és? La núvia del teu cosí l’Héctor. El món em cau a sobre, no podia fer meva aquella dona que sortia amb el meu familiar, però tampoc podia deixar passar aquesta oportunitat, la meva única oportunitat de ser feliç. Ja ho sé! Simplement compliré el meu desig, sense fer mal a ningú.
Vaig parlar amb ella, li vaig explicar i ella em va ignorar, va pensar que era boig, que era un desgraciat de la vida que volia trencar un parella. La vaig besar i li vaig recitar un dels meus poemes, ella sense fer preguntes em va comprendre.
Ja està, ella ja havia sigut meva durant un dia, ja tenia el meu cercle de la vida complet i no tenia que fer res més a la vida. Al cercles només hem faltava viure una part de la vida que encara no sé com és, no m’ho puc imaginar. Potser hi ha àngels o dimonis, esperits o res. No ho sé….per això he de acabar el meu cercle de la vida. Adéu vida, ja t’he contemplat. Em suïcidaré.