1. FIXA TÈCNICA
Títol: Indigneu-vos Autora: Stéphane HesselEditorial: DESTINO Pàgines: 64Edició: 01a edicióData edició: 01-03-2011Col·lecció: L'ANCORA ISBN: 9788497102025Preu: 5 €
2. CONTRAPORTADA
Quan algú com Stéphane Hessel fa una crida a la «insurrecció pacífica», a rebel·lar-se, se l'ha d'escoltar. Perquè Hessel, als seus noranta-tres anys, sap de què parla: membre de la Resistència francesa, supervivent de Buchenwald, militant a favor de la independència algeriana i defensor de la causa palestina, aquest lluitador etern és, a més, l'únic redactor encara viu de la Declaració Universal dels Drets Humans de 1948.Per això, quan reclama «un motiu d'indignació» per a tots, se li ha de fer cas. Perquè «les raons per indignar-se poden semblar avui dia menys nítides, o el món, massa complex», però segueixen presents sigui en la dictadura dels mercats, en el tracte que es dóna als immigrants o a les minories ètniques. «Busqueu i trobareu», ens diu, «preneu el relleu, indigneu-vos!», perquè «la pitjor actitud és la indiferència. Si us comporteu així, perdeu un dels components essencials que formen l'home: la facultat d'indignació i el compromís que la segueix». Un missatge que ja ha contagiat més d'un milió i mig de lectors a França. INDIGNEU-VOS! Avui es tracta de no sucumbir sota l’ huracà destructor del «sempre més», del consumisme voraç i de la distracció mediàtica mentre ens apliquen les retallades. INDIGNEU-VOS!, sense violència. Tal com va cantar Raimon contra la dictadura: Diguem NO. Negueu-vos. Actueu. Per començar, INDIGNEU-VOS!
3. SÍNOPSIS
Es un llibre que escriu Stéphane Hessel donant la seva opinió del que ha viscut i demanat als joves que s’indignin i lluitin per el que hem aconseguit.
En la primera part parla que la Resistència es una cosa fundamentals que es tracta de una lluita per a unes condicions estables que hem estat aconseguint a llarg ermini i no podem perdre.
En la segona part diu que tothom hauria de tenir el seu motiu d’indignació i lluitar per ell.
En la tercera part ens diu que ells tenien molt clar per que havien d’indignar-se i els joves d’avui dia passen una mica de tot. També diu que a pas dels anys hem aconseguit llibertat i competició.
En la quarta part ens diu que d’indiferència no ens ajuda a res, ens hem de posar davant d’un front i saber el que volem i lluitar per allò. També ens diferencia els dos desafiaments nous:
1. La diferencia entre pobres i rics basades en segles antics.
2. Els drets del home i l’estat del planeta. ( basats en articles que diuen que tota persona té dret a una nacionalitat. Satisfacció de drets econòmics, socials i culturals)
En la cinquena part ell diu que actualment t’imposa contra el propòsit de Palestina.
En la sisena part diu que amb la violència no aconseguim res i que esta comprovat amb diferents casos que han succeït.
4. CRÍTICA
L’INDIGNACIÓ, una paraula molt gran i molt pròpia de cadascun la qual ens fa lluitar per tal d’aconseguir o mantenir allò que volem.
En èpoques més antigues l’INDIGNACIÓ va ajudar moltíssim a molta gent aconseguint millores, van lluitar, cridar, demanar per el que volien.
Actualment tenim un nivell de vida no comparable amb el d’abans però seguim tenint els nostres problemes. Un dels problemes que en la meva opinió esta més destacat es el de l’economia i injustícies que és diuen i deixen de dir cada dia… Hauríem de lluitar per això? Indignar-nos? Sí, cadascú ha de lluitar per el que creu, però sense arribar a la exageració perquè els problemes d’avui dia en la meva opinió no són gens greus comparats amb els d’abans.
Ara tenim més drets, llibertats…. Aprofitem el que ens nostres antics ens van ajudar aconseguir i canviem les coses d’una manera raonable i social. Només dic que Stéphane Hessel es un gran home amb una opinió molt bona i bastant oberta a tots els púbics, però penso que potser exagera una mica l’actualitat pel fet de ser un home amb uns pensaments més basats amb el sofriment i lluita que ells van viure en la seva època.
miércoles, 1 de junio de 2011
lunes, 23 de mayo de 2011
COMENRATI POÈTIC DE ''DRAMA EN EL PORT'' DE JOAN SALVAT I PAPESSEIT
(caligrama ''Drama en el port'')
Joan Salvat i Papasseit (Barcelona, 16 de maig de 1894 - ibídem, 7 d'agost de 1924) va ser un escriptor barceloní d'extracció humil, esperit rebel i altament autodidacta. Conegut com a poeta d'Avantguarda, va tenir també una prolífica activitat com a redactor d'articles de crítica social en castellà i català simpatitzant amb els corrents anarquistes i socialistes de l'època. El seu estil enèrgic i impulsiu contrasta amb una vida d'obligada rutina i repòs deguts als problemes de salut. Va morir de tuberculosi als trenta anys, deixant una obra que durant dècades va ser poc coneguda.
‘’Drama en el Port’’ esta dins de ‘’Poemes en ondes hertzianes’’. Escrit en 1919.
El tema del poema es difícils d’escollir perquè no té un tema en concret, podríem dir que es la descripció d’una sèrie d’imatges.
El poema descriu unes escenes realistes pero que l’autor els hi dons un espai subrreal (llums), són sensacions, llum del port, vaixell, gent pujant al port...
I La divisió de poema la podríem fer només d’una manera, que descripció d’imatge fos una part.
Les tècniques avantguardistes les trobem en llocs com: el mascle transatlàntic , daga...són coses relacionades amb el motor. També trobem que depèn quina paraula l’escriu per interpretar el moment com: tràngol i el tro. També perquè descriu les llums surrealistes.
Aquest poema te moltes personificacions de l’espai. Algunes de les figures retòriques són:
La boia inquieta és una personificació.
La claror dels homes altre personificació.
El mascle transatlàntic personificació.
També s’ha de dir que el poema te en bastants frases hipèrbatons, es a dir canvi de l’orde de la frase.
El poema es una descripció del port, que si pensem en l’autor i l’escena pot reflexar la seva vida, ell no volia aquella vida que tenia en el port volia un altre treball, però quan mirava al seu voltant i veia que seguia estant al mateix lloc i res havia canviat. També parla entre versos de els emigrants, com s’empenyen entre ells per anar-se’n a buscar una vida millor.
En sí en poema està molt be, es un reflex molt indirecte de la vida de Papasseit, en el que queda una mica més clar aquest fragment de la seva vida des del seu punt de vista i a la vegada quedem més clares les tècniques avantguardistes.
‘’Drama en el Port’’ esta dins de ‘’Poemes en ondes hertzianes’’. Escrit en 1919.
El tema del poema es difícils d’escollir perquè no té un tema en concret, podríem dir que es la descripció d’una sèrie d’imatges.
El poema descriu unes escenes realistes pero que l’autor els hi dons un espai subrreal (llums), són sensacions, llum del port, vaixell, gent pujant al port...
I La divisió de poema la podríem fer només d’una manera, que descripció d’imatge fos una part.
Les tècniques avantguardistes les trobem en llocs com: el mascle transatlàntic , daga...són coses relacionades amb el motor. També trobem que depèn quina paraula l’escriu per interpretar el moment com: tràngol i el tro. També perquè descriu les llums surrealistes.
Aquest poema te moltes personificacions de l’espai. Algunes de les figures retòriques són:
La boia inquieta és una personificació.
La claror dels homes altre personificació.
El mascle transatlàntic personificació.
També s’ha de dir que el poema te en bastants frases hipèrbatons, es a dir canvi de l’orde de la frase.
El poema es una descripció del port, que si pensem en l’autor i l’escena pot reflexar la seva vida, ell no volia aquella vida que tenia en el port volia un altre treball, però quan mirava al seu voltant i veia que seguia estant al mateix lloc i res havia canviat. També parla entre versos de els emigrants, com s’empenyen entre ells per anar-se’n a buscar una vida millor.
En sí en poema està molt be, es un reflex molt indirecte de la vida de Papasseit, en el que queda una mica més clar aquest fragment de la seva vida des del seu punt de vista i a la vegada quedem més clares les tècniques avantguardistes.
domingo, 22 de mayo de 2011
AVANTGUARDISME
Aforisme: La vanitat no té veritat.
He escollit aquest perque m'ha fet gracia que un poema objecte pugui arribar a ser una foto com un plat amb menjar.
Poema visual de Joan Brossa, 1982. La música era la font d'inspiració preferida pel poeta com ho demostra a en aquest poema: el piano està farcit de lletres.
I he triat aquesta foto perque l'interpretació del poema i l'imatge.
lunes, 4 de abril de 2011
ELS DIMARTS AMB MORRIE
Entra a l'aula, s'asseu, no diu res. Ens mira, el mirem. Primer, unes quantes rialletes sufocades, però Morrie es limita a arronsar les espatlles, i per un moment es fa un gran silenci i comencem a sentir els sons més nimis, el radiador roncant a la cantonada de l'aula, els esbufecs nasals d'un dels companys grassos. Alguns de nosaltres estem agitat. ¿Quan dirà alguna cosa? Ens belluguem, ens mirem el rellotge. Alguns estudiants guaiten a fora per la finestra, fent veure que estan de tornada. Això duran uns bons quinze minuts, fins que finalment Morrie trenca el gel amb un xiuxiueig: _ Què passa aquí? _pregunta. Aleshores comença lentament una discussió _que és el que Morrie havia volgut tota l'estona _sobre l'efecte del silenci en les relacions humanes. ¿Per què ens incomoda tant, el silenci? ¿Per què ens sentim millor amb el soroll?
MITCH ALBOM, Els dimarts amb Morrie
NO ÉS TAN FÀCIL COM PENSEU!
Ja estic aquí, davant de tota la classe, el meu pla esta funcionant a la perfecció, la inquietud del silenci. Ara no em puc rendir. Notaran que estic més nerviós que ells? Uff….això és més complicat del que pensava. Tinc alguna cosa a la cara? No paren de mirar-me... em pensava que riurien i no pararien de parlar, però veig que no, que es mantenen en silenci. Com és possible? Em passo classes intentat que callin i ara callen. Un dels alumnes trenca el silenci: _Què fem?_pregunta. No puc parar de suar, s’adonaran de la meva inquietud. El moment més difícil ja l’estic passant, espero que ningú més pregunti res perquè la mirada fixa de l’alumne preocupat amb ganes de treballar m’estressa més del que em pensava. M’ho estic passant bé en veritat. Hauria de fer aquest exercici més sovint, que monos que estan tots calladets i quin mal tràngol els estic fent passar! Uff....y ara és posen a parlar un grupet d’alumne. Anotaré alguna cosa a l’agenda així els intimidaré més pensant que és alguna classe d’exercici i estic posant notes. Així
callaran.
lunes, 14 de marzo de 2011
SÓC LLETJA
1. IMITACIÓ D'UN TEXT CANVIANT ADJECTIUS I PASSANT-LO HA MASCULÍ Sóc tonto. Es pensen que no ho sé? No s’equivoquin amb mi. Sé que sóc tonto. No menys intel•ligent, ni curt però te un no sé què, no. Sóc tonto y punt. Exageradament, elevadament tonto. M’han escoltat bé? Fixin-se, no parin d’escoltar, gaudeixin de la contemplació de les meves tonteries en tota la seva esplendor. No seran pas els primers que ho faran, ja hi estic acostumat. Comentin el meu to de veu, rigueu se’n en veu alta, parlin de les tonteries que dic amb els seus amics, facin-me servir per demostrar que intel•ligents i que llestos són vostès. Es pensen que sóc un paranoic? Això és que encara no m’han preguntat res. 
2. IMITACIÓ D'UN TEXT POSSANT-LO EN TO DUCTATIU Diuen que sóc lletja. Es pensen que hem crec la més guapa del món? No s’equivoquin amb mi. Sé que no sóc guapíssima però tampoc la més lletja del món. No sóc massa agraciada, ni molt afavorida però tinc alguna cosa, no sóc normaleta tirant a lletgeta, ni preciosa, però tinc un no sé que. Tampoc sóc espantosament, fastigosament lletja. M’han mirat bé? Fixen-se, no desviïn la mirada, gaudeixin de la contemplació d’una nena no guapa, però amb un punt atractiu. No seran pas els primers que ho fan, ja hi estic acostumada. Comentin el meu petit atractiu, descriguin-me en veu alta, parlin de les meves faccions amb els seus amics, facin-me servir per demostrar que tothom té alguna cosa que ens fa especials. Es pensen que sóc una paranoica? Això és que encara no m’han mirat bé.
2. IMITACIÓ D'UN TEXT POSSANT-LO EN TO DUCTATIU Diuen que sóc lletja. Es pensen que hem crec la més guapa del món? No s’equivoquin amb mi. Sé que no sóc guapíssima però tampoc la més lletja del món. No sóc massa agraciada, ni molt afavorida però tinc alguna cosa, no sóc normaleta tirant a lletgeta, ni preciosa, però tinc un no sé que. Tampoc sóc espantosament, fastigosament lletja. M’han mirat bé? Fixen-se, no desviïn la mirada, gaudeixin de la contemplació d’una nena no guapa, però amb un punt atractiu. No seran pas els primers que ho fan, ja hi estic acostumada. Comentin el meu petit atractiu, descriguin-me en veu alta, parlin de les meves faccions amb els seus amics, facin-me servir per demostrar que tothom té alguna cosa que ens fa especials. Es pensen que sóc una paranoica? Això és que encara no m’han mirat bé.
miércoles, 9 de febrero de 2011
ARA- LLAX'N'BUSTO
Estan identificats els pronoms febles i complements.
Ara si que sento el pas del temps(CD),vull anar de pressa(CCT) i ell va lent(CCT).
Ara és quan em nego a mi mateix(CD),
cansat sempre de perdre el temps i d'esperar(CRV),
d'esperar que arribi el moment(CCT)
i sempre pendent de perdre el tren(CRV),
desitjar creuar la porta(CD),
i veure que per fi(CCT) em triat el mateix camí(CD).
Sé que amb tu podré somiar per sempre més(Cagent),
fer-ho tot realitat(Cpred).
No hi ha un racó del meu planeta(CRV),
on pugui estar i deixar de pensar amb tu(CRV).
I ara que no et tinc al meu costat(CD),
sento que m'han pres un tros de món(CD),
ara és quan em perdo en la foscor(CRV),
Ara que no hi ets, no.Ara es quan voldria despertar.
Ara és quan més et trobo a faltar(CD),
quan tinc por quan més por em fa la por(CD)
quan em posa a prova el teu amor(CD),
és difícil ser un mateix si tu no hi ets. (CD)
Ara si que sento el pas del temps(CD),
vull anar de pressa(CCT) i ell va lent(CCT).
Ara és quan em nego a mi mateix(CD),
cansat sempre de perdre el temps i d'esperar(CRV),
d'esperar que arribi el moment(CCT)
i sempre pendent de perdre el tren(CRV),
desitjar creuar la porta(CD),
i veure que per fi(CCT) em triat el mateix camí(CD).
Sé que amb tu podré somiar per sempre més(Cagent),
fer-ho tot realitat(Cpred).
No hi ha un racó del meu planeta(CRV),
on pugui estar i deixar de pensar amb tu(CRV).
lunes, 17 de enero de 2011
EL CURRÍCULUM I CARTA DE PRESENTACIÓ
La carta de presentació
Avda. Isla Graciosa, 13
28700 San Sebastian de los reyes (MADRID)
Apartat de assessoria d’imatge personal
Cristina García BretónC. Barcelona, 114, 1r.
08911 Barcelona
Tel.; 652 391 168
Cristinagarcia@hotmail.com
Senyor/senyora:
En resposta a l’anunci publicat el diari Periódico, segons el qual necessiteu un/a assessora d’imatge personal per a la vostra empresa, us envio aquesta carta per oferir-me com a candidata a ocupar aquest lloc de treball.
Em dic Cristina García Bretón i tinc 21 anys. Fa quatre anys vaig acabar els estudis d’Ensenyament Secundari Obligatori i, fa un any vaig acabar la prova d’accés a Cicle Superior. Fa poc vaig acabar els estudis de tècnic/a superior en assessoria d’imatge personal. Als setze anys vaig treballar amb un contracte temporal d’estiu en la botiga Bershka (Girona). Als disset anys vaig treballar en la botiga Stradivarius (Girona) durant tot l’any. Durant el meu període en els estudis de grau superior vaig treballar amb un contracte de mitja jornada en la botiga de maquillatge Sephora (Barcelona). Tinc dons, una certa experiència per tractar amb clients i àmbit de bellesa i moda.
Espero que la meva oferta sigui del vostre interès i que em concediu una entrevista per tal de donar-me a conèixer personalment. No cal dir que estic a la vostra disposició per efectuar totes les proves de coneixements i habilitats que cregueu oportunes.
A l’espera de les vostres notícies, m’acomiado atentament,
Signatura:
PD
Adjunto currículum
Apartat de assessoria d’imatge personal
Cristina García BretónC. Barcelona, 114, 1r.
08911 Barcelona
Tel.; 652 391 168
Cristinagarcia@hotmail.com
Senyor/senyora:
En resposta a l’anunci publicat el diari Periódico, segons el qual necessiteu un/a assessora d’imatge personal per a la vostra empresa, us envio aquesta carta per oferir-me com a candidata a ocupar aquest lloc de treball.
Em dic Cristina García Bretón i tinc 21 anys. Fa quatre anys vaig acabar els estudis d’Ensenyament Secundari Obligatori i, fa un any vaig acabar la prova d’accés a Cicle Superior. Fa poc vaig acabar els estudis de tècnic/a superior en assessoria d’imatge personal. Als setze anys vaig treballar amb un contracte temporal d’estiu en la botiga Bershka (Girona). Als disset anys vaig treballar en la botiga Stradivarius (Girona) durant tot l’any. Durant el meu període en els estudis de grau superior vaig treballar amb un contracte de mitja jornada en la botiga de maquillatge Sephora (Barcelona). Tinc dons, una certa experiència per tractar amb clients i àmbit de bellesa i moda.
Espero que la meva oferta sigui del vostre interès i que em concediu una entrevista per tal de donar-me a conèixer personalment. No cal dir que estic a la vostra disposició per efectuar totes les proves de coneixements i habilitats que cregueu oportunes.
A l’espera de les vostres notícies, m’acomiado atentament,
Signatura:
PD
Adjunto currículum
Currículum
El currículum
Lloc de treball sol·licitat:
Assessoria d’imatge personal
1. Dades personals:
Nom: Cristina García Bretón
Lloc i data de naixement: Figueres, 30 de setembre de 1990
DNI: 44. 444. 444. A
Adreça: C. Badalona, 114, 1r 08911 Badalona
Telèfon: 652 391 168
cristinagarciabreton@hotmail.com
2. Formació:
_ Graduat d’Ensenyament Secundari Obligatori, IES Castelló d’Empuriés, 2011.
_ Proba Accés a cicle superior, Deloulfeu, 2013.
_ Tècnic/a superior de assessoria d’imatge personal, Barcelona.
3. Experiència personal:
_ Dependenta de la tenda Bershka (contracte temporal d’estiu) Girona, 2011.
_ Dependenta de la tenda Stradivarius (contracte d’un any) Girona, 2011/2012.
_ Dependenta de la tenda Sephora (contracte de mitja jornada durant els estudis de grau superior)Barcelona, 2013.
_ Període de practiques escolars (440 hores) a diferents empreses, Barcelona, 2013.
4. Dades complementàries:
Idiomes: Bon coneixement oral i escrit de català i castellà.
Nivell mitjà d’anglès.
Carnet de conduir.
5. Informes:
Poden demanar referències sobre la meva activitat professional a la Sra. **, cap de secció de la botiga Sephora.
Barcelona. Tel. 111 111 111
Barcelona, 4 de febrer de 2010
Lloc de treball sol·licitat:
Assessoria d’imatge personal
1. Dades personals:
Nom: Cristina García Bretón
Lloc i data de naixement: Figueres, 30 de setembre de 1990
DNI: 44. 444. 444. A
Adreça: C. Badalona, 114, 1r 08911 Badalona
Telèfon: 652 391 168
cristinagarciabreton@hotmail.com
2. Formació:
_ Graduat d’Ensenyament Secundari Obligatori, IES Castelló d’Empuriés, 2011.
_ Proba Accés a cicle superior, Deloulfeu, 2013.
_ Tècnic/a superior de assessoria d’imatge personal, Barcelona.
3. Experiència personal:
_ Dependenta de la tenda Bershka (contracte temporal d’estiu) Girona, 2011.
_ Dependenta de la tenda Stradivarius (contracte d’un any) Girona, 2011/2012.
_ Dependenta de la tenda Sephora (contracte de mitja jornada durant els estudis de grau superior)Barcelona, 2013.
_ Període de practiques escolars (440 hores) a diferents empreses, Barcelona, 2013.
4. Dades complementàries:
Idiomes: Bon coneixement oral i escrit de català i castellà.
Nivell mitjà d’anglès.
Carnet de conduir.
5. Informes:
Poden demanar referències sobre la meva activitat professional a la Sra. **, cap de secció de la botiga Sephora.
Barcelona. Tel. 111 111 111
Barcelona, 4 de febrer de 2010
PREGUNTES QUE FARIA EN UNA ENTREVISTA:
1.Tens traça per la relació amb el client?
2. Quins objectius tens amb aquest treball?
3. Tens experiència?
4. Per què vas decidir treballar aquí? Algun motiu en especial?
5. Com et descriuries com a persona?
IMATGES DEL MODERNISME
LA PEDRERA
La Casa Milà, també coneguda com "la Pedrera", és un edifici modernista que es troba al Passeig de Gràcia de Barcelona, a la cantonada amb el carrer de Provença. Va ser la darrera obra civil dissenyada per Antoni Gaudí i fou construïda entre l'any 1906 i el 1910
LA VALL DELS TARONGERS
Santiago Russiñol. És indestriable de la construcció d'aquesta imatge la relació que va mantenir el pintor amb la vil·la de Sitges, la Blanca Subur, Meca del Modernisme, a partir de 1891, la creació del Cau Ferrat com a Temple de l'Art, i l'organització de les provocadores festes modernistes i de performances com la dansa serpentina o el monument al Greco, entre 1892 i 1899.
Isidre Nonell
Dona del llit Dona seient Llegint
El 1907 Nonell, seguint les suggerencies del seu amic Utrillo, fa una exposició antològica a Barcelona, en un estil diferent al que li es peculiar, retrata dones ben vestides reflexant un aspecte molt més sensual de l'univers femení. L'èxit d'aquesta exposició, malgrat tot, va ser efímer i Nonell va retornar aviat al seu estil tradicional.Nonell va ser també un excel·lent dibuixant. Fora de la seva temàtica normal (veure els tres dibuixos d'aquesta mateixa pagina), també va col·laborar amb el setmanari satíric "Papitu" a partir de 1908.L'any 1910 va pintar la seva sèrie de dotze natures mortes.Nonell morí a l'edat de 38 anys a conseqüència d'unes febres tifoideés l'any 1911.
Els cartells de Alexandre de Riquer
Els cartells de Alexandre de Riquer
Segons Eliseu Trenc, els millors cartells de Riquer "es caracteritzen per llur decorativisme simbòlic, per la tècnica japonesa del format molt allargat i per la disposició dels colors en taques sense relleu, separades per línees espesses, resseguides dins una tonalitat cromàtica apagada, molt harmònica".Vista des d’un àmbit europeu més ampli, s’ha considerat tradicionalment que l’obra cartellística de Riquer estava influenciada pel txec Alphonse Mucha, però més recentment, Eliseu Trenc considera molt més evident l’influencia dels cartellistes belgues Edmond Meunier i Privat-Livemont.
EL CAPRICHO
A la casa El Capricho també coneguda com a Villa Quijano en honor del seu propietari, a la vila càntabra de Comillas, construïda entre 1883 i 1885, ja hi trobem un extensa decoració ceràmica produïda probablement a la fàbrica Pujol i Bausis de Esplugues. En tot cas, l'origen també podria del tot o en part ser un altre, però el que es cert, es que a El Capricho, Gaudí va crear unes façanes amb predominança de maó groguenc i vermellós disposats en franges horitzontals, alternant-ho amb peces ceràmiques representant gira-sols en relleu alternant amb altres peces verdes que li donen a la façana un aspecte ondulant de gran elegància. La torre està pràcticament tota recoberta de ceràmica en relleu.
martes, 30 de noviembre de 2010
SER L’HOME DELS MEUS POEMES
Tinc 25 anys i estic fart de la meva vida, em sento sol, angoixat i trist, em falta amor per poder complir els poemes que escric, els que es compleixen en somnis.
No puc més sembla que m’ofegui en una piscina i jo sé que la vida i la mort són dues aliades, no vull morir, vull desconnectar de la meva rutina i anar-me cap a la natura.
(S’envà de vacances a una casa de camp en un poble petit) Tot és tan viu, és tan diferent. Ella. Aquella noia te alguna cosa diferent, té el que necessito jo, és la noia dels meus poemes. Una noia rosa amb ulls mel, un rostre pàl•lid i prima…hem transmet tanta familiaritat, tanta confiança, es tan fràgil, tan delicada…i a la vegada té tanta força, ella reflexa la meva mort, he vist l’amor de la meva vida, la persona que morirà amb mi i en l’ultima que pensaré abans de que acabi el món.
Perdoni, qui és? La núvia del teu cosí l’Héctor. El món em cau a sobre, no podia fer meva aquella dona que sortia amb el meu familiar, però tampoc podia deixar passar aquesta oportunitat, la meva única oportunitat de ser feliç. Ja ho sé! Simplement compliré el meu desig, sense fer mal a ningú.
Vaig parlar amb ella, li vaig explicar i ella em va ignorar, va pensar que era boig, que era un desgraciat de la vida que volia trencar un parella. La vaig besar i li vaig recitar un dels meus poemes, ella sense fer preguntes em va comprendre.
Ja està, ella ja havia sigut meva durant un dia, ja tenia el meu cercle de la vida complet i no tenia que fer res més a la vida. Al cercles només hem faltava viure una part de la vida que encara no sé com és, no m’ho puc imaginar. Potser hi ha àngels o dimonis, esperits o res. No ho sé….per això he de acabar el meu cercle de la vida. Adéu vida, ja t’he contemplat. Em suïcidaré.
No puc més sembla que m’ofegui en una piscina i jo sé que la vida i la mort són dues aliades, no vull morir, vull desconnectar de la meva rutina i anar-me cap a la natura.
(S’envà de vacances a una casa de camp en un poble petit) Tot és tan viu, és tan diferent. Ella. Aquella noia te alguna cosa diferent, té el que necessito jo, és la noia dels meus poemes. Una noia rosa amb ulls mel, un rostre pàl•lid i prima…hem transmet tanta familiaritat, tanta confiança, es tan fràgil, tan delicada…i a la vegada té tanta força, ella reflexa la meva mort, he vist l’amor de la meva vida, la persona que morirà amb mi i en l’ultima que pensaré abans de que acabi el món.
Perdoni, qui és? La núvia del teu cosí l’Héctor. El món em cau a sobre, no podia fer meva aquella dona que sortia amb el meu familiar, però tampoc podia deixar passar aquesta oportunitat, la meva única oportunitat de ser feliç. Ja ho sé! Simplement compliré el meu desig, sense fer mal a ningú.
Vaig parlar amb ella, li vaig explicar i ella em va ignorar, va pensar que era boig, que era un desgraciat de la vida que volia trencar un parella. La vaig besar i li vaig recitar un dels meus poemes, ella sense fer preguntes em va comprendre.
Ja està, ella ja havia sigut meva durant un dia, ja tenia el meu cercle de la vida complet i no tenia que fer res més a la vida. Al cercles només hem faltava viure una part de la vida que encara no sé com és, no m’ho puc imaginar. Potser hi ha àngels o dimonis, esperits o res. No ho sé….per això he de acabar el meu cercle de la vida. Adéu vida, ja t’he contemplat. Em suïcidaré.
jueves, 28 de octubre de 2010
ELS NOUS LLENGUATGES
(VERSIÓ MSN)
Pijaapii!
Amoorrdellmeuucor!
Qee tal tiaa??
Mbe y tuu??
Tambee, tiiaa et tnc qe cntar mlts cses!
Y joo! Pro esqe fa sgles qe n et veig tia!
Et vaig vure l’altre dia ¬¬buurrii! Bno q aniras a port avnturaa?? Y qee fm brraqes o chicc?
Ua….prt avnura?? No sabiaa res tiaa!
Dons sii fem prt aventuraa, pro es amb la finu! L de la diiaa ncara n es fa!
Uaa…ps nse n puk portar els papers…esqe tiaa arrbo a ls 9 i mtja!
Nse…jo tls agafu! Y et psas per la meu csa!
I com els portu:O?
Uaa es avns de dmaa ee! pq diu qe no hi ha places!
:S nse…tia deixamu a la bstia de l’aviaa avs de nar al cle!
Uaa a les 7:S?? ;) o psat per csa y emplenes alla!
Uaa no tnc tmps pq menvaig a a les 1! Si aixo te deixo les ftocopies a la bustia pq no staras siim??
Okis! Dns qedeem aixii tiaa! Pro tu deixo sotaa la portaa qe nsee on sta la bustiaaxDD!! I qe feem chicc o barraques!
Nose…les 2 cses no??
Hahaha! Okok!uenoo ya parlareem! Ah i de de parlaar amb tuu:P yaa tu sapss:P! Men vaig a menjar qee maa crideem¬¬!
Hahaha okiss pijaapii! peetoss! Aqeestt fiindee piijapii ee:P:P!
Mmm! :P:P Sisiis! peetonss cariii!! Taatimuu
(L)
(VERSIÓ CORRECTA)
Noemi.
Cristina.
Que tal estàs?
Molt bé i tu?
També, tia t’he de contar moles coses!
I jo, però fa segles que no et veig!
Et vaig veure l’altre dia burra! Aniràs a port aventura? Que fem aquest cap de setmana chic o barraques?
Port aventura? No sabia res tia!
Si port aventura, però es amb la Finucha. Lo de la Diana encara no es fa.
No puc portar els papers, arribo a les nou i mitja.
No ho sé, jo els agafo i et passes per la meva casa.
I com els porto?
Es abans de demà, perquè diu que no hi ha places.
Deixem-ho a la bústia del avia abans de anar al institut.
A les set del mati? Passa per casa meva i ho emplenes aquí.
No tinc temps perquè me’n vaig a les una, et faig fotocopies i tu deixo a la bústia, d’acord?
D’acord quedem eixís. T’ho deixo sota la porta, no ho sé on es la bústia. I al final que, chic o barraques?
Les dos coses no?
(riu) Ja en parlarem! He de parlar amb tu, ja saps de que! Me’n vaig a sopar que hem criden.
D’acord cristina. Aquest cap de setmana ‘’pijapi’’!
M’agrada! Petons cari, t’estimo.
T’estimo.
Pijaapii!
Amoorrdellmeuucor!
Qee tal tiaa??
Mbe y tuu??
Tambee, tiiaa et tnc qe cntar mlts cses!
Y joo! Pro esqe fa sgles qe n et veig tia!
Et vaig vure l’altre dia ¬¬buurrii! Bno q aniras a port avnturaa?? Y qee fm brraqes o chicc?
Ua….prt avnura?? No sabiaa res tiaa!
Dons sii fem prt aventuraa, pro es amb la finu! L de la diiaa ncara n es fa!
Uaa…ps nse n puk portar els papers…esqe tiaa arrbo a ls 9 i mtja!
Nse…jo tls agafu! Y et psas per la meu csa!
I com els portu:O?
Uaa es avns de dmaa ee! pq diu qe no hi ha places!
:S nse…tia deixamu a la bstia de l’aviaa avs de nar al cle!
Uaa a les 7:S?? ;) o psat per csa y emplenes alla!
Uaa no tnc tmps pq menvaig a a les 1! Si aixo te deixo les ftocopies a la bustia pq no staras siim??
Okis! Dns qedeem aixii tiaa! Pro tu deixo sotaa la portaa qe nsee on sta la bustiaaxDD!! I qe feem chicc o barraques!
Nose…les 2 cses no??
Hahaha! Okok!uenoo ya parlareem! Ah i de de parlaar amb tuu:P yaa tu sapss:P! Men vaig a menjar qee maa crideem¬¬!
Hahaha okiss pijaapii! peetoss! Aqeestt fiindee piijapii ee:P:P!
Mmm! :P:P Sisiis! peetonss cariii!! Taatimuu
(L)
(VERSIÓ CORRECTA)
Noemi.
Cristina.
Que tal estàs?
Molt bé i tu?
També, tia t’he de contar moles coses!
I jo, però fa segles que no et veig!
Et vaig veure l’altre dia burra! Aniràs a port aventura? Que fem aquest cap de setmana chic o barraques?
Port aventura? No sabia res tia!
Si port aventura, però es amb la Finucha. Lo de la Diana encara no es fa.
No puc portar els papers, arribo a les nou i mitja.
No ho sé, jo els agafo i et passes per la meva casa.
I com els porto?
Es abans de demà, perquè diu que no hi ha places.
Deixem-ho a la bústia del avia abans de anar al institut.
A les set del mati? Passa per casa meva i ho emplenes aquí.
No tinc temps perquè me’n vaig a les una, et faig fotocopies i tu deixo a la bústia, d’acord?
D’acord quedem eixís. T’ho deixo sota la porta, no ho sé on es la bústia. I al final que, chic o barraques?
Les dos coses no?
(riu) Ja en parlarem! He de parlar amb tu, ja saps de que! Me’n vaig a sopar que hem criden.
D’acord cristina. Aquest cap de setmana ‘’pijapi’’!
M’agrada! Petons cari, t’estimo.
T’estimo.
domingo, 3 de octubre de 2010
LAPIDACIÓ? INTOLERANT!
Tan avançats per algunes coses i tan primitius per altres. Segle XXI. I parlem de lapidacions! Sí, es fort, però han tornat a ressorgir les lapidacions a Iran per adulteri.
Intolerant que lapidin les dones per adulteri. En primer lloc, hi ha moltes coses importants al món perquè per tonteries matin gent! I en segon lloc m’agradaria afegir-hi una pregunta: Igualtat? Que un home tingui més d’una dona, que un home pugui enganyar la dona... ells no els lapiden! Aquesta falta d’ igualtat, raó, tolerància, consciència i culpa s’ha perdut del tot a Iran. Lapidar? Tan fort! I no només per la manera de tractar-les, sinó que també pel fet de matar, es difícil de creure que matin per una cosa així.
A Europa i a pràcticament tot el món les coses no es fan així perquè hem anat avançant socialment. I ells no ho fan perquè no volen, no perquè no poden.
Per altre part, crec que és incomparable un govern que deixa que lapidin les dones amb un govern decent amb una mica de comprensió. I el problema principal és que no avancen, sembla que s’han estancat en una forma de vida tan miserable i tan dolorosa que no poden canviar-la. Potser podríem afegir que no la canvien perquè tenen por que la dona i l’home siguin iguals!
En conclusió si les coses no comencen a canviar aviat a Iran les dones ho passen molt malament injustament i això no pot ser! Només es demana igualtat i una mica de tolerància.
Intolerant que lapidin les dones per adulteri. En primer lloc, hi ha moltes coses importants al món perquè per tonteries matin gent! I en segon lloc m’agradaria afegir-hi una pregunta: Igualtat? Que un home tingui més d’una dona, que un home pugui enganyar la dona... ells no els lapiden! Aquesta falta d’ igualtat, raó, tolerància, consciència i culpa s’ha perdut del tot a Iran. Lapidar? Tan fort! I no només per la manera de tractar-les, sinó que també pel fet de matar, es difícil de creure que matin per una cosa així.
A Europa i a pràcticament tot el món les coses no es fan així perquè hem anat avançant socialment. I ells no ho fan perquè no volen, no perquè no poden.
Per altre part, crec que és incomparable un govern que deixa que lapidin les dones amb un govern decent amb una mica de comprensió. I el problema principal és que no avancen, sembla que s’han estancat en una forma de vida tan miserable i tan dolorosa que no poden canviar-la. Potser podríem afegir que no la canvien perquè tenen por que la dona i l’home siguin iguals!
En conclusió si les coses no comencen a canviar aviat a Iran les dones ho passen molt malament injustament i això no pot ser! Només es demana igualtat i una mica de tolerància.
martes, 21 de septiembre de 2010
ÉS MÉS QUE UNA SENSACIÓ
Aquell home és diferent, crida l’atenció entre la multitud de gent. Alt i prim. És un rostre vell i pàl·lid en una cara trista i un gran nas aguilenc. Porta el jersei esparracat amb sets als pantalons, un barret marró que sembla d’un vaquer jubilat, amb un bastó desgastat de fusta i amb unes grans botes camperes. És d’aquelles persones que només amb una mirada et transmeten confiança.
Té uns aires de rodamóns. Porta un anell d’or gegant en una de les seves grans i ferms mans i, a l’altra mà té un tic, no para de moure-la . La seva mirada és absent, però a la vegada intensa, una mirada que reflecteix saviesa i vida. És aquella sensació com si el conegués d’alguna cosa.
Camina lentament, però amb dificultat, els braços li pengen i els balanceja molt lentament . Mou el cap i observa el seu voltant com si fos l’ última vegada que ho veurà tot, hi ha moments que puja el cap i somriu al cel, quan torna a baixar-lo se li arruga el front amb cara de decepció.
La gent l’esquiva com si li tingués por i els nens el miren bocabadats , ell els mira fixament com buscant una resposta en les mirades dels joves.
Té uns aires de rodamóns. Porta un anell d’or gegant en una de les seves grans i ferms mans i, a l’altra mà té un tic, no para de moure-la . La seva mirada és absent, però a la vegada intensa, una mirada que reflecteix saviesa i vida. És aquella sensació com si el conegués d’alguna cosa.
Camina lentament, però amb dificultat, els braços li pengen i els balanceja molt lentament . Mou el cap i observa el seu voltant com si fos l’ última vegada que ho veurà tot, hi ha moments que puja el cap i somriu al cel, quan torna a baixar-lo se li arruga el front amb cara de decepció.
La gent l’esquiva com si li tingués por i els nens el miren bocabadats , ell els mira fixament com buscant una resposta en les mirades dels joves.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)