lunes, 14 de marzo de 2011

SÓC LLETJA

1. IMITACIÓ D'UN TEXT CANVIANT ADJECTIUS I PASSANT-LO HA MASCULÍ Sóc tonto. Es pensen que no ho sé? No s’equivoquin amb mi. Sé que sóc tonto. No menys intel•ligent, ni curt però te un no sé què, no. Sóc tonto y punt. Exageradament, elevadament tonto. M’han escoltat bé? Fixin-se, no parin d’escoltar, gaudeixin de la contemplació de les meves tonteries en tota la seva esplendor. No seran pas els primers que ho faran, ja hi estic acostumat. Comentin el meu to de veu, rigueu se’n en veu alta, parlin de les tonteries que dic amb els seus amics, facin-me servir per demostrar que intel•ligents i que llestos són vostès. Es pensen que sóc un paranoic? Això és que encara no m’han preguntat res. 2. IMITACIÓ D'UN TEXT POSSANT-LO EN TO DUCTATIU Diuen que sóc lletja. Es pensen que hem crec la més guapa del món? No s’equivoquin amb mi. Sé que no sóc guapíssima però tampoc la més lletja del món. No sóc massa agraciada, ni molt afavorida però tinc alguna cosa, no sóc normaleta tirant a lletgeta, ni preciosa, però tinc un no sé que. Tampoc sóc espantosament, fastigosament lletja. M’han mirat bé? Fixen-se, no desviïn la mirada, gaudeixin de la contemplació d’una nena no guapa, però amb un punt atractiu. No seran pas els primers que ho fan, ja hi estic acostumada. Comentin el meu petit atractiu, descriguin-me en veu alta, parlin de les meves faccions amb els seus amics, facin-me servir per demostrar que tothom té alguna cosa que ens fa especials. Es pensen que sóc una paranoica? Això és que encara no m’han mirat bé.